Viticultura

De la simbiosi irrepetible, d’un clima, una terra i unes varietats autòctones sorgeixen uns vins particulars, fidels a la seva filosofia i allunyats de les tendències actuals d’ elaboració comercial. La seva manera d’entendre la viticultura i la vida dóna  un producte de màxima qualitat i marca el dia a dia d’Ànima Negra.

Avui les seves vinyes són el conjunt de més de 150 microparcel·les situades dins un radi d’uns 10 Km des de la bodega, a Felanitx.També té unes 5 vinyes a la zona oest de Mallorca.

Vinyes velles de callet, mantonegro, fogoneu, premsal blanc i giró ros sembrades a diferents finques, conviuen amb arbrers fruiters ( albercoquers, pereres, melicotoners, cirerers, pruneres, ...) envoltades de bosc mediterrani, i exposades als vents marins.

La verema es fa a mà i quan el raïm està al seu màxim punt és decideix el millor dia per collir un fruit de màxima qualitat.

Una de les seves darreres aportacions ha estat poder treballar amb les seves pròpies llevadures extretes de les vinyes autòctones de les finques de Son Negre. A partir d’un banc genètic que el celler ha anat elaborant durant anys han pogut aprofundir dins la tipicitat de les seves varietats.

En aquests temps on la tècnica i la rendibilitat són tan importants es perd , a vegades, el concepte de la qualitat més pura, i més,  quan l’ésser humà es sent superior i es creu poder dominar-lo tot, des de la seva suposada intel·ligència. Això ha fet que sovint la viticultura estigui sotmesa als interessos econòmics dels que elaborar vi és un negoci i un signe d’estatus social; no coneixem rics que es sumin al cultiu de la patata, ni de la remolatxa,... no dóna prestigi! però sembrem vi en camps de patateres i de remolatxa si és de l’interès d’alguna d’aquestes persones.

El canvi climàtic influirà més a n’aquests tipus d’iniciatives empresarials que no tenen en compte la naturalesa. Les correccions per dissimular els desequilibris  dels vins nascuts d’aquesta manera seran cada vegada més agressives i es posarà en perill la qualitat del producte final. 
Encara que es pugui salvar la qualitat en l’àmbit de la cata, des del punt de vista de la moralitat,  les dubtes seran més que evidents.

Davant aquest panorama no veiem altra sortida que la humilitat davant l’estimació a la terra que mai hauríem hagut de perdre. Ara seran necessàries intervencions més radicals; haurem d’oblidar les etiquetes de “qualitat”, que no han estat més que estratègies publicitàries,  i tornar a  intentar entendre en profunditat els mecanismes de  funcionament de les plantes i no obligar-les a donar allò que no poden, seguint tan sols, els nostres capricis.

Hem de dur l’enologia al camp, i que el celler sigui només el lloc on es conserva l’autenticitat entre la planta, el sol i el clima.